FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar sentiment, saber greu. Li dolia que tractessin el seu fill tan malament. Ja li dol, de no poder venir! Li ha dolgut molt de perdre aquesta ocasió. voler i doler V. voler¹. Sentir aflicció, dolor. Es dol molt dels renys. Des que va caure es dol molt dels ronyons [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera única. Amb exclusió de qualsevol altra persona o cosa. De tota la teva colla, únicament van venir ells dos. Únicament has de fer el que et diuen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Saliva escumejant acumulada a la boca per un excés de secreció. Salivació abundosa. fer venir salivera una cosa Excitar granment l'apetit, un desig. treure algú salivera Estar vivament irritat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, dir en resposta d'allò que li ha estat contestat, d'allò que sembla no admetre contestació. Ell em va contestar que no volia venir, i jo li vaig replicar que l'hi obligaríem. Quan et diuen això, no hi ha res a replicar. Algú, dir el contrari d'allò que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Plaer. a pler De gust, volenterosament. Venir una cosa a pler. Estar-se en un indret a pler. Fer una cosa a pler. Molt1 1. M'agrada pler. Hi havia pler de noies. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Incitar, excitar a fer alguna cosa. El vam engrescar a venir a l'excursió. Desvetllar (en algú) l'entusiasme, el desig. Aquella xicota l'ha sabut engrescar. No li calen gaires excitaments: s'engresca aviat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fill d'un fill o d'una filla. Té un net que es diu Tomàs. Descendent mascle a comptar des dels nets. Les generacions a venir. La història d'ara, l'escriuran els nostres nets. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de socórrer, ajut donat a algú en un perill, en una necessitat. Donar, prestar, socors a una ciutat assetjada. Demanar socors. Socors! Crit de socors. Venir en socors dels assetjats. Una nau de socors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar inquietud (a algú). Aquesta malaltia l'inquietava molt. No deixar estar tranquil·la (alguna persona o alguna bèstia). Li agrada d'inquietar les bèsties. Sentir inquietud. No t'inquietis: no poden tardar a venir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'haver coneixement o notícia d'alguna cosa. Venir una cosa a sabuda nostra. a sabuda de Sabent-ho. Ho he fet a sabuda del mestre. sense sabuda de Sense saber-ho. Es casaren sense sabuda del pare. [...]
